Collage i anuncis d'una marca

Aquest és un collage, fet a mà, del FC Barcelona com a marca.

També he volgut fer dos anuncis de la marca en qüestió, el FC Barcelona:

Creativitat

La creativitat és la capacitat de crear, de produir coses noves i valioses, es la capacitat d’un cervell per arribar a conclusions noves i resoldre problemes en una forma original. La creativitat és la producció d’una idea, un concepte, una creació o un descobriment que és nou, original, útil i que satisfà tant al seu creador com als altres durant algun període.

He volgut posar una breu definició de què és la creativitat per entrar en materia, però tampoc he volgut especificar massa, ja que el que m’interesa explicar és: per a mi què és la creativitat.

Hi ha moltes maneres de ser creatiu, m’atreviria a dir que n’hi ha tantes que no es poden contar, cada persona és creatiu a la seva manera, cada persona expressa la seva creativitat, el que porta a dins, d’una manera diferent i original, totes són igual de bones, i no poden ser jutjades, ja que, a l’interior de cada creador hi ha tot el significat i tot el valor d’aquella creació. Doncs, per a mi la creativitat es tracta de que el creatiu sigui capaç d’expressar i fer veure als altres allò que ell sent per a dins, i si realment ho fa bé, la gent que vegi la seva obra serà capaç de sentir el mateix que sentia ell a l’hora de dur a terme aquella creació.

Doncs bé, la meva manera de crear, és una mica diferent, però no per això menys bona. La meva manera de crear, és agafar tots els sentiments que tens, idees, vivències, coses que somies i ser capaç de barrejar-ho tot i crear nous mons, nous personatges, és a dir pensar històries i plasmar-les, en llibres, pel·lícules d’animació, videoclips, dibuixos, etc. És una forma difícil de ser creatiu, ja que aquesta imaginació de mons, històries, personatges és constant, les idees poden arribar a qualsevol lloc i en qualsevol moment, i es tracta doncs de tindre una llibreta a on anar fent anotacions per a moldejar aquests mons, històries i personatges.

Una de les persones que representa millor aquesta forma de crear, i que m’ha servit molts cops d’inspirador, és Tim Burton. Tim Burton, és un director, productor, escriptor i disenyador dels Estats Units. La majoría de les seves obres es caracteritzen per la presència de mons imaginaris a on solen estar presents elements gótics i obscurs, els protagonistes de les quals solen ser personatges inadaptats i enigmàtics.

Tim Burton ha estat capaç de crear el seu estil propi, i fer que la gent admiri aquest estil tan particular, i això ho podem veure en les seves principals pel·lícules, i la acceptació que aquestes han tingut, com per exemple: Beetlejuice, Batman i Batman Returns, Pesadilla antes de navidad, Mars Attacks, el Plantea de los simios, Big Fish, Charlie i la fàbrica de chocolate, Sweeney tood, Eduardo manos tijeras, La novia cadaver i alicia en el país de las maravillas entre d’altres. L’acceptació que han tingut totes aquestes pel·lícules, són una mostra de que si ho fas molt bé, pots portar les teves idees, les teves creacions, els teus pensaments a un altre nivell, que no ho hem de deixar a dins , sinó que hem de plasmar-ho a la nostra manera i si ho fem bé, l’altre gent serà capaç d’apreciar i veure en allò, el que has volgut mostrar, i d’aquesta manera el procès creatiu haurà estat el correcte.

A les seves pel•lícules, hi juga un paper fonamental les cançons, que ajuden a desenvolupar la història i a mostrar els sentiments dels personatges que surten en aquesta, veiem doncs com la música és usada també per a mostrar aquests sentiments i pensaments interiors.

Per a les seves pel·lícules d’animació Tim Burton sol usar la tècnica de l’stop motion, que és una tècnica d’animació que consisteix en aparentar el moviment d’objectes estàtics per mitjà d’una sèrie d’imatges fixes succesives. Es pot fer amb plastilina o qualsevol altre material maleable (claymation), o bé mitjançant les animacions usant objectes rígids.

A continuació poso un vídeo, corresponent a Pesadilla antes de navidad, a on es pot veure com Tim Burton i el seu equip, treballen per a portar una idea fins al resultat final, en aquest cas amb la tècnica de l’stop motion. I a on podrem apreciar també com e du a terme el procès creatiu.

 

Per a finalitzar m’agradaria aportar una altre manera de dur a terme aquest tipus de creativitat, és la que fa el grup de música Gorillaz. Un grup animat, és a dir que als videoclips i als concerts els protagonistes són uns dibuixos que representen al grup en questió, aquest grup animat està format per quatre membres i a cada videoclip s’endinsen en un món imaginari, a on ens mostren escenaris, successos i personatges, que ens ajuden, juntament amb la cançó i la melodia a transmetre un missatge, a transmetre aquest pensament i aquesta història interna que abans ja he comentat.

Finalment aquí poso dos vídeos, un de l’story board d’un videoclip de Gorillaz i l’altre del videoclip final, per a poder veure com les idees es poden acabar transmentent en un resultat molt bo i transmetre d’aquesta manera tot allò que portem a dins.

En aquest videoclip podem apreciar el que he volgut explicar, el transport a altres mons, amb personatges ficticis i ajudats per la musica crear tot un mon de sentiments i sensacions, transmeses pel creador d'allò, fent que la gent a l'hora que veu allò, aquesta sigui inspirada per a duur a terme la seva pròpia creativitat.



LA TARONJA

La taronja és un fruit que surt del taronjer, aquesta és comestible i rodona, i per dins està farcida per grills.

Per fora té un color ataronjat intens que em fa pensar en els llocs més tropicals, en els climes més calorosos i intensos. Llavors està aquest tacte tan característic, aquest tacte tan rugós, cada cop que la toco am la punta dels dits aquesta sensació de rugositat s’extèn per la punta dels meus dits, creant una sensació única. M'encanta sentir aquell pes tan característic que té la taronja, prou pesat com per crear una sensació de que la taronja està allà, que ella t’acompanya i prou lleugera com per jugar amb ella i tirar-la amunt per a tornar-la a agafar.

La part menys agradable de menjar-se una taronja és quan l’has de despullar, quan li treus l'esquelet, deixant els seus grills al descobert, quedant impregnats els teus dits d’aquella olor tan característica que només desprèn el perfum de la taronja. El que ens queden, un cop despullada la taronja, són tots els grills junts embolcallats per un to blanquinós, i uns filaments de color blanc també que els acompanyen. Poc a poc començem a separar cada grill del seu germà, deixant-lo sol a la nostre mà, el que li queda ja només és la mort porpiciada per les nostres dents, que desprenen tot el suc dels grills per la nostra boca en una explosió de dolçor i acidesa a la vegada.

Un cop menjats tots els grills, observem que només queden alguns filaments blanquinosos que inmòbils, acompanyen, l’esquelet de la taronja inert, recordant la joia de fruita que un dia va inundar de color taronja alegria casa nostre.

Combinacions